Continuant amb el ràpid recorregut a través dels segles passats havíem arribat a l’eclosió del gremis i confraries al segle XIII. El resultat fou la creació d’un nou món laboral, d’un ample ventall que, a partir dels gremis i les diferents institucions creades en aquest llarg període, han format l’anellat d’una simbòlica cadena integrada pels diferents oficis que en el transcurs del temps han contribuït al sosteniment i creixement de Blanes.

Els gremis varen ser els precursors del que avui anomenem oficis i amb ells posarem punt  final del com érem fa mes de 1000 anys:

El de terrassà és l’ofici que més encarna la sobrietat i l’esperit lluitador del blanenc,  ocupant la major part del temps dels habitants de l’antiga vila. S’aixecaven a trenc d’alba per preparar el “matxo” i el corresponent carro, indispensables per la feina del dia. La jornada durava fins a l’entrada de fosc per tornar a casa a sopar tranquil·lament amb la família.

El pescador o mariner, classe molt nombrosa de les persones que es guanyaven el pa de cada dia en el mar. Antigament hi havia els mariners de cabotatge, que navegaven a un preu convingut per viatge, però el més habitual era el pescador que vivia exclusivament de la pesca, formant part de la tripulació d’una barca. De la venda del producte de la pesca els tripulants de la barca anaven a la part, segons unes normes ja establertes. Les classes de pesca més usuals, encara utilitzades algunes d’elles avui en dia eren la de “sardinals”, la de “palangres”, el “bou”, la de tirar ”art” i les “nanses”. Hi havia altres formes més minoritàries com el trasmall, l’artó, el volantí, la fluixa i la popular pesca amb la canya a la mà.

Com a curiositat, en una acta Municipal de l’any 1765, es descriu l’antiga “consuetut” que tot peix que es venia a la platja de Blanes sempre que algun veí en volgués alguna part, fins a la meitat, se li havia de concedir.

Hi ha d’altres oficis d’origen mil·lenari procedents de la construcció de naus, que més endavant foren l’origen de les famoses drassanes de Blanes, generadores d’una  bona quantitat d’oficis, com ara els mestres d’aixa, fusters, pintors, ferrers, cordillers i calafats.

Altres oficis procedents del segle XII són, per exemple, els de ceramista i  terrissaire, d’antiguitat demostrada en la troballa de dos importants forns existents en la vessant dels “piteus” i el promontori dels “padrets”, d’aquí prové el nom del carrer del “Forn de la Cal”, lloc on també s’hi han trobat  restes d’un forn i peces de ceràmica.

S’ha trobat documentació on es detalla que un dels comerços més importants de Blanes en l’exportació era el de material de terrissaire i ceràmica, on hi trobem un Bitlloch comerciant (motejat com “En Plats i Olles”).

Un altre important forn de ceràmica estava situat, diu textualment l’historiador Artur Masriera, en la “Corbanera”, era un forn de ceràmica usual, especialitzat en els fons blancs, amb ornaments blaus i franges daurades en les peces més fines.

Encara alguns carrers de Blanes recorden certs oficis: Els Filadors, Mercaders, l’Escorxador, Forn de la Cal i el Passeig de la Mestrança.

En aquells llunyans temps passats d’oficis ni havia molts i entre tots han forjat la ciutat que tenim davant els nostres ulls, una ciutat plena d’activitat i que no para de créixer.
Domènec Valls i Coll

Advertisements