L’entrada a “BLANDAE” ( Blanes) a través de la “Via Augusta”.

 

Sempre és interessant conèixer els nostres orígens i en aquest moments que els blanencs

estem immersors en un problema de comunicacions, entorn del traçat d’una nova carretera o autovia la qual pot malmetre el nostre paisatge, he considerat el moment oportú exposar una de les possibles teories del que fou el primer camí terrestre d’accés al nucli habitat conegut com a “BLANDAE” durant molts segles enrera.

Blanes és de les poblacions de la costa que té uns orígens històrics més llunyans, que es troben gairebé a la mateixa prehistòria. Restes dels ibers en són testimoni, però les empremtes més importants que configuraren la nostra història van ser realitzades pels romans, i, com en tot el territori sota la seva influència, les comunicacions són una aportació fonamental. És veritat que el principal comerç iniciat pels fenicis i els grecs es realitzava per la via marítima, però foren els romans els que més utilitzaren i desenvoluparen les comunicacions terrestres.

L’accés a Blanes, fou una de les seves primeres importants obres, construït a partir del camí existent que comunicava Catalunya amb la resta d’Europa, utilitzat anteriorment pels cartaginesos, conegut segons l’historiador grec Timeu, com la via Heràclea. Durant el domini de l’imperi romà i la seva invasió de la península ibèrica, els romans reestructuren tota la xarxa de camins, convertint la via Heràclea en la columna vertebral del seu domini a les terres hispàniques, allargant el camí fins a Cadis, amb el nom de Via Augusta, en honor de l’Emperador August.

La construcció del nou camí es podria situar prop de Hostalric, on segons diferents historiadors, existia una desviació de la Via Augusta, que seguint el curs de la Tordera enllaçava el nucli habitat de Blanes i continuava fins a Barcelona passant per Mataró i

Badalona, com queda dibuixat en el mapa que s’adjunta

En el recent llibre editat pel Centre d’Estudis Selvatans, “DEU LLEGÜES DE POLS I RODERES. El camí ral de Girona al Tordera”, en un dels seus paràgrafs dedicats a la Via Augusta hi podem llegir: “ A la Selva la via Augusta es bifurcava i en sortia un brancal que atenyia la costa, baixava cap Iluro (Mataró), Beatulo (Badalona) i Barcino (Barcelona) i entroncava de bell nou amb la via principal a Martorell. Sembla que hem de situar l’indret més probable d’aquesta bifurcació a prop d’Hostalric, donat que és aquí on la serralada litoral s’interromp i deixa passar el Tordera cap al mar, fins a Blanes, l’antiga Blandae, a tocar la qual és fàcil que passés la via. Aquesta hipòtesi vindria avalada pel fet que hi ha alguns “itineraria” que intercalen Barcino entre Aqua Voconia i Seterrae, indicant així entre quins dos punts hi hauria la bifurcació que aconduïria a aquesta ciutat. “

El que podria considerar-se una hipòtesis, l’existència del camí obert pels romans des de la Via Augusta fins a Blanes i la seva continuació fins a Barcelona, és una realitat que jo, molt abans de la construcció del Jardí Pinya de Rosa, havia vist personalment. Els anys cinquanta del segle passat encara es conservaven algunes restes d’un tram del camí romà, que segurament arribava fins a Lloret de Mar, existents a la part superior del bosc actual, que sempre s’havia anomenat bosc de S’Aguia. Llàstima que les restes del camí romà varen desaparèixer ja fa uns quants anys i amb elles el darrer vestigi d’aquesta important petja de l’imperi romà a Blanes.

.

Domènec Valls i Coll