VICENS COMA I SOLEY

Va néixer a Blanes l’any 1893. Residint a Barcelona des de la seva adolescència, per mes endavant alternar les dues residències entre Barcelona i Blanes.

Un personatge encara recordat per molts blanencs. Col.laborador incansable de la revista ”Recull” des de la primera època, integrat plenament en l’equip d’escriptors forjats en l’ambient literari de la llibreria de Salvador Cornellà, situada en els baixos de Can Creus del carrer Ample. Coma i Soley, era un assidu concurrent a les tertúlies literàries ja tradicionals a principis del segle XX en l’esmentat local, popularment conegut com “la botigueta”, integrada per Emili Bitlloch, Joan Abril, Pascual Boada, els germans Puig i Llensa, Felix Andreu i Benet Ribas. La incorporació al grup de Coma i Solei, es caracteritzà per el seu tarannà obert, crític i amb molt especial dedicació a l’historia, aportant nova saba a la línia tradicional de caràcter narratiu i acadèmic que a partir de Pompeu Fabra i del gran mestre Joaquim Ruyra dominava en les converses de la tertúlia.

La seva producció es extensa i variada en els temes, un dels seus mèrits fou el de convertir-se en l’escriptor contemporani que en els seus llibres mes va profunditzar en la historia local.

L’any 1922 es publicant unes notes històriques titulades “Blanes” i l’any 1941 es va editar un extens llibre amb el títol de “Santa Maria de Blanes” (Palacio de los Vizcondes de Cabrera i Jaime Ferrer de Blanes). Va ser un gran defensor de Bernat Boades amb el seu llibre, “Autenticidad de la Crónica de Bernardo Boades”. I va publicar un llibre i diferents articles sobre Fray Roig Jalpí, segons ell, “victima de la insolencia de algunos escritores”. En la defensa acèrrima, seguida de forta polèmica, de l’atribució a Bernat Boades del “Llibre dels feits d’armes de Catalunya”, finalment s’ha demostrat que la autenticitat de l’autor corresponia a Fra Roig Jalpí, conclusió acceptada en certa recança pel mateix Coma Soley.

Fou redactor del “Matí” i col·laborà a part de “Recull”a la “Veu de Catalunya”, “Patufet”, “Virolet”, “Joventut Catalana” i “Costa de llevant”.

Ha editat bon nombre de llibres, entre les seves obres destaquen les narracions, novel.les i teatre.Cal esmentar; els reculls narratius” Tres setmanes de balneari” (1919) – “Bossa” (1920) – i “Gent de Liceu” (1923).

Els records de viatges, ”Instantànies d’un viatge a Itàlia”, “De Barcelona al Caire passat pels Dardanels”, “Mandolines i batutxes”, totes del 1927.

Novel·les com “ Les noies de moda” (1921), “Les inconscients” (1924). “Qüestió d’honor” (1926), “Foc i estopa” (1932), i “Cactus” (1935)

No podem deixar de anomenar una obra de teatre, popularment coneguda a Blanes, comèdia en tres actes inspirada en un conte de Joaquim Ruyra, “Els Quatre Corders de Blanes”.

Una de les seves últimes obres fou editada l’any 1969, amb el títol de “Blanes, Barcelona i Sant Remo” son unes autèntiques memòries i on queda reflectit l’ambient de Blanes després de la guerra civil de 1936.

Una característica molt singular de Coma Solei, era la utilització de diferents pseudònims en el seus escrits com: “Arnau de Vilademany”, “Victor d’Amoc”, “Joan Begués”.

Últimament en forma de Cartes al Director, les seves opinions eren freqüents a La Vanguardia i la Revista “Destino.

La mort del popular escriptor blanenc es notificava el dia 9 de juliol de 1979, als seus 85 anys.

Domènec Valls i Coll

Advertisements