L’ÚLTIM HOMENATGE PÚBLIC A JOAQUIM RUYRA

El 27 de setembre de 1938, vuitanta aniversari del seu naixement de Ruyra, la Generalitat de Catalunya va voler reconèixer el valor literari del mestre de la prosa catalana, en un acte oficial presidit pel mateix president Lluïs Companys i pel conseller de Cultura Carles Pi i Sunyer. En l’esmentat acte no hi faltaren la majoria dels escriptors que integraven la Institució de les Lletres Catalanes, ni altres grans personalitats del món de la cultura. El President Companys va fer un discurs memorable i de un gran contingut patriòtic i d’afecte envers la persona de l’homenatjat, procurant no ferir els sentiments de l’escriptor en algunes de les seves discrepàncies a la política de la generalitat. Ruyra va respondre emocionat, agraint l’homenatge i les afectuoses paraules del president, finalitzant el seu parlament expressant la seva satisfacció per l’obsequi de la caixa de caliquenyos que li havia ofert el President i va acabar amb les paraules “ que ell no era un home entrat en la política, però que era i seria sempre amb Catalunya “

Als pocs mesos d’aquest homenatge, Ruyra va morir al seu pis de Gràcia el 15 de maig de 1939, després de haver sofert una delicada operació quirúrgica.

La complicada situació política de l’època va fer que la seva mort passés inadvertida i molt particularment per als escriptors i companys seus encara en l’exili, que més endavant en assabentar-se’n, escriviren articles i notes necrològiques.

Dos dels seus mes íntims amics, Joan Junceda i Vicens Coma i Soley, que en els seus últims dies mai el deixaren sol, foren els encarregats de fer possible el desig que Ruyra sempre els havia insinuat de ser enterrat a Blanes, el poble que tant havia estimat. Varen realitzar tots els tràmits necessaris i finalment aconseguiren que les seves despulles descansessin en la terra que ell havia trepitjat i descrit en les seves magistrals obres. Era l’únic lloc apropiat per acollir l’autor de “Marines i boscatges”, “La Parada”, “Entre Flames” i a l’home que tant va influir en el coneixement de Blanes i que més va impulsar el seu nivell cultural.

D’un Assaig biogràfic titulat “Joaquim Ruyra”, de Lluïsa Julià, he copiat un fragment d’una semblança completa dels darrers anys de Joaquim Ruyra, que va escriure Carles Riba l’any 1940, el seu cru realisme, reafirma l’humil i a la vegada forta personalitat del prosista, poeta i dramaturg que fou Ruyra.

D’aquesta manera s’expressava Carles Riba:

“ Finida la sessió de l’Institut d’Estudis Catalans, el dúiem a casa seva, llunyana d’un trajecte que no cobria cap transport, em el cotxet de Pompeu Fabra. Un cotxet minúscul, on anàvem els tres amb el xofer i tot d’embalums; entregirats, sobreposats, plegats. Plegat, gemegadís, barbotejant fórmules de gratitud, el trèiem delicadament, difícilment, mig d’esquena, mig de cantó, a la vorera del seu domicili. Aquell home aleshores tenia, no vuitanta anys, sinó vuit-cents, vuit mil. De sobte reprenia l’aplom, la testa de primer, amb aquell gest característic de quan rompia a parlar, i que ara se m’associa amb el desplegament de les naixences; ens feia adéu amb la mà i, altiu malgrat l’encorbament de les espatlles, crescut, ferm, directe darrera la seva mirada , anava cap al seu portal i la seva alta soledat”.

Vull finalitzar fent patent la meva satisfacció davant dels actes que l’Ajuntament de Blanes està preparant per commemorar d’una manera especial el proper dia 27 de setembre, l’aniversari del naixement de Ruyra. S’ha procurat que tots siguin eminentment populars i encaminats a la participació ciutadana, per aquesta raó, l’eix central serà una de les seves obres més representatives i coneguda com es “El rem de trenta-quatre”, on Blanes i la seva gent i són més presents. En un dels seus actes podrem conèixer al mateix Ruyra com a protagonista d’una breu filmació obtinguda l’any 1934, amb motiu de la portada del rem al Santuari del Vilar. Així el poble de Blanes podrà participar també d’aquest any dedicat a la memòria del nostre insigne escriptor.

Domènec Valls i Coll

Anuncis