UN NADAL ESPECIAL

La commemoració i celebració del Naixement de Jesús no la trobem fins el segle IV. Els primers cristians donaven més importància a la Passió i Resurrecció de Jesús com a fonaments de la seva redempció, i dedicaven tota llur devoció i culte a aquest misteri. El Naixement de Jesús no fou celebrat fins després del triomf del cristianisme i com una manifestació d’alegria pública.

El document històric més antic de la celebració del Nadal a Catalunya, ens la dona el Concili provincial tarragoní dels anys 1239 i 1242. Ja aleshores la gent feia grans festes.

El rei Pere I el Cerimoniós, per tal de donar més relleu a la festa de Nadal, va disposar, l’any 1350, que als seus dominis comencés l’any per Nadal, i així es va fer durant molt de temps.

A començaments del segle XV, en la vigília de Nadal, a Blanes es feia una crida per la qual des del toc d’oració no era permesa cap mena de feina ni treball bastard, i es condemnava a penes i càstigs importants als que no complissin la disposició.Segons documents consultats en l’Arxiu Provincial dels Caputxins de Catalunya, l’any 1583 en el convent dels Caputxins de Blanes una de les celebracions mes solemnes era la de la nativitat de Jesús.

En l’ambient popular de la vila l’escriptor Cortils i Vieta ens fa reviure la forma en que els blanencs celebraven la festa del Nadal i molt especialment la seva vigília. Les dates que Cortils i Vieta esmenta com a més típiques de Blanes, i que els nostres avantpassats tenien com a sagrades en el sentit religiós i pròpies de la fe imperant en aquella època, eren la “Vigília de Nadal amb la corresponent missa del Gall” , “El caga Tió”, tan popular a Catalunya i molt singularment a Blanes, amb la típica cançoneta “que els nens entonen acompanyant l’acció de colpejar lo tió col·locat en la llar”, el pessebre popular imprescindible en totes les cases i finalment “La festa del Reis Mags i la seva arribada tan esperada per tota la mainada”, tancava el cicle nadalenc.

El mateix historiador blanenc, fa especial esment a la festa de Nadal, amb el següent comentari: Per Nadal es costum posar en lo retaule del altar major, hont están representats lo naixement de Jesu-Christ y la adoracó dels Reys, així com els pendons que en dita festivitat penjan de la bóveda, llargas enfiladas de neulas de colors, especie d’hostias d’un pam, poch més ó menos, de diámetre; iguals á las que s’ tiran en los bateigs. Aquest raro adorno no s’ retira fins passat lo dia de la Epífani.”.

Un fet prou significatiu el trobem l’any 1903 en un canvi en la decoració de l’altar major de la parròquia i denunciat per Josep Alemany i Borràs en “La Costa de Llevant” del 17 de gener del 1904, on llegim: “Festa de Cap d’Any i Reys . Hem observat que aquest any, trencant la costum dels anteriors, no s’ha guarnit l’altar major ab neules ni s’han penjat els ganfarons y demés banderes: no sabem a que atribuhir aquesta falta, puix aixís s’ha tret a l’Iglesia aquell carácter que havia presentat sempre en aquestes fetes de Nadal”.

El que podríem denominar com el Nadal dels nostres avis, senzill i familiar, s’anava difuminat en el transcurs dels anys, perdent el seu autèntic significat de festa religiosa, de commemoració d’un fet històric de tanta transcendència pel mon cristià, per passar a convertir-se, per a la majoria, només en una de les festes de més important repercussió comercial i lúdica. La intimitat del Nadal, que aglutinava a les famílies, a través dels actes religiosos i de les tradicions populars, s’ha convertit en un NADAL DIFERENT.

En el fons la flama permanent de la fe es manté viva, per a alguns quasi diria més ferma i més conseqüent en la transcendència del naixement de Jesús. El Nadal dels nostres dies és diferent, potser som menys, però jo crec que és un Nadal molt més evangèlic i molt més proper a la doctrina que Crist predicava. Les tradicions que més ens fan viure el Nadal es mantenen amb fervor a Blanes, la Missa del Gall, el Tió, els Pessebres, els Reis Mags. És un NADAL DIFERENT quan pensem en la pau per a tot el mon i que es faci realitat aquell cant angelical de la cova de Betlem: “Glòria a Deu en les Altures i Pau a la terra per tots els homes de bona voluntat

Domènec Valls i Coll

Advertisements