PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “ELS GOIGS DE BLANES” Història, llegenda i Goigs

HISTÒRIA: Orígens dels goigs. La naixença dels goigs la podem situar dintre els temps confusos dels trànsit del baix llatí a les llengües romàniques. La paraula goig ve del llatí “gaudium”, el seu significat es ven clar, joia, alegria, goig i festa

El costum de cantar lloances a la Mare de Déu, a Crist o als sants en les celebracions religioses arrenca de temps immemorial. Una de les formes de pregar i lloar ja es practicava des dels primers segles del cristianisme que es cantava col·lectivament en forma de himnes o cobles. La seva finalitat, primordialment era la pregària, utilitzant la llengua llatina que l’Església usava en aquells temps.

El nostre país no va tardar gaire temps en assimilar els cants litúrgics en llatí amb l’ús de la nostra pròpia llengua

Documentació històrica :

L’any 1267 en uns manuscrits procedents del Monestir de Ripoll, hi ha unes “Regles detrobar” un petit tractat sobre els gèneres poètics i “Cants de trobadors”.

En les guardes del manuscrit núm.91 de la Biblioteca Episcopal de Girona hi ha uns goigs a la Mare de Déu i el seu lèxic data sens dubte del segle XIV.

La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner any 1325-26, on consta que ja es cantaven.

El primer text conegut de goigs són els GOIGS DE NOSTRA DONA, conservats en el manuscrit del LLIBRE VERMELL DE MONTSERRAT, escrit vers l’any 1380, sens cap dubte és un dels testimonis més valuosos que es conserven, on també hi apareixen els goigs en forma de dansa o representació religiosa que ballaven els pelegrins; es la “BALLADA DELS GOIGS DE NOSTRA DONA”, amb partitura musical, es ballaven amb ball rodó, aquestes danses religioses eren freqüents en aquella època. El títol complert que figura en el Llibre Vermell diu textualment: “Ballada dels goits de Nostra Dona en vulgar cathallan ab ball rodó, comencen així “Els set goys recomptarem / et devotament cantant / humilment saludarem / la dolça Verge Maria “.

L’any 1475 amb la aparició de les tradicionals Confraries del Roser, els goigs es converteixen en la pregaria cantada mes popular de Catalunya.

Els goigs a la Verge del Roser són els més coneguts, i els més cantats, es descabdellen en un llenguatge senzill i planer, fent-los fàcilment entenedors, quedant ben palès el seu contingut evangèlic, ja que el seu argument és la teologia del SET GOIGS DE LA MARE DE DÉU: l’Encarnació / Naixement de Jesús / L’Adoració dels Mags / Resurrecció / L’Ascensió / La Vinguda de L’Esperit Sant i la Glorificació de Maria al Cel

Són ben conegudes les seves primeres estrofes: “ VOSTRES GOIGS AMB GRAN PLAER / CANTAREM VERGE MARIA PUIG LA VOSTRA SENYORIA / ÉS LA VERGE DEL ROSER”.

Entrant en el camp que es barregen l’historia i la llegenda, un esdeveniment com la batalla de Lepant, on els cristians varen derrotar als turcs el 7 d’octubre de 1571, ens diu la tradició, que va ser atribuït a la intercessió de la Mare de Déu del Roser, implorant la seva ajuda per les nombroses Confraries del Roser a través dels seus goigs. Certament que aquest fet va contribuir a la propagació dels goigs com a pregària popular, per tot el territori català.

Marià Aguiló i Fuster, escriptor i col·leccionista de goigs, en el seu “Cançoneret i Miracles a llaor del Roser” escriu: “Els pobles que formaren la nacionalitat catalana, serven en llurs festes majors el costum de cantar en llengua materna, les cobles dels Sants Patrons. Tan arrelà eixa usança que, no sabent-se en altres parts, ja ens sembla un dels distintius dels habitants dels nostres antics reialmes”.

Amb tota certesa podem afirmar que la cultura catalana és l’únic marc en què aquesta devoció ha nascut al nostre país, i que s’ha mantingut a través dels segles fins als nostres dies, convertint-se en un testimoni important de la vitalitat i unitat de la llengua catalana.

Expansió dels goigs: Tot i que els goigs són d’origen català, han tingut una difusió mes enllà de Catalunya i els països catalans: la Catalunya Nord, Andorra, La Franja, Les Illes, el País Valencià, es poden veure en aranès, basc, castellà, provençal, també a Sardenya en Sard i l’Alguer. Pel domini català del segle XIV.

COL.LECCIONISME I ESTUDI.

Segons els historiadors de la literatura catalana defineixen l’època on apareix la Renaixença com el desenvolupament del procés de recuperació de la llengua i literatura catalana portat a terme sobre tot a partir de la segona meitat del segle XIX. Va ser en aquest segle on va propagar-se amb mes intensitat la existeixen d’àmplies col·leccions de goigs. Durant la Renaixença s’enalteixen els símbols i els valors tradicionals catalans, i se intensifica l’afecció a col·leccionar goigs, d’ermita en ermita o per intercanvi. S’arriben a formar Col·leccions particulars, algunes des quals han passat a formar part de biblioteques d’accés públic, com exemple ara la nostra de Blanes, entre les mes importants esmentem:

La biblioteca de Catalunya – L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona – La biblioteca Pública de Barcelona – La Abadia de Montserrat i la dels Amics dels Goigs”.

El tema dels goigs permet l’estudi en disciplines diverses, com la literatura i música popular, l’Antropologia cultural i fins i tot la mateixa història de la impremta, etc.

L’estudi dels goigs ha donat peu a diverses tesis doctorals i a múltiples treballs d’investigació, divulgació i recopilació.

La nostra entitat “Amics dels Goigs” quasi centenària, està formada per col·leccionistes que vetllem per la divulgació i estudi dels goigs.

La tècnica més emprada per la reproducció dels goigs i els seus elements gràfics ha estat el gravat al boix o xilografia, tècnica que es continua fent servir actualment. A través dels anys s’han utilitzat altres sistemes o mitjans com la fotografia, el dibuix, el linòleum, o el fotogravat.

Cal destacar, també, que la gran majoria de full són de factura molt senzilla, abusant de les fotocopies. Ni ha d’estampats amb diverses tintes, en paper de fil de gran qualitat i de tiratges limitats. Alguns son veritables obres d’art.

En el mon de les lletres trobem nom il·lustres de poetes catalans:

Francesc Vicent Garcia (el Rector de Vallfogona)

Jacint Verdaguer ( Autor del Virolai i diferents goigs )

Llibre d’Or sobre Verdaguer

Joan Maragall ( Goigs a la Mare de Déu de Núria)

Mn. Pere Ribot. Joaquim Ruyra (G.a la M.de D.de les Ferreries. Pere Puig i Llensa.

Els goigs estan íntimament relacionats amb llibres, arxius i biblioteques. Els Arxives i bibliotecaris tenen el seu patró, Sant Benet, personatge extraordinari en la cristianització d’Europa, del qual hi ha diverses edicions de goigs., en la meva col·lecció.

Altres gremis relacionats amb els llibres també veneren els seus patrons, a través del

goigs, els impressors a sant Joan “ante portam latinam”. Els llibreters i els editors a sant Jeroni. Modernament ha sorgit una advocació curiosa amb uns goigs a santa Tecla, com a patrona dels internautes catalans.

Els gogistes també tenim el nostre patró: SANT GABRIEL

En l’apartat dels literats, vull dedicar unes paraules a dos literats i polítics col·leccionistes de goigs, VENTURA GASSOL i COLL I ALENTORN, políticament de idees molt diferenciades, en la meva generació en diríem d’esquerres i dretes, per demostrar una de les principals virtuts dels goigs com elements aglutinadors, d’ampli sentit espiritual i autèntica pregaria que amb els seus cants agermanava els pobles, prescindint de les mateixes ideologies. Tots dos bons cristians.

Ventura Gassol, home de ideologia republicana, en la seva obra literària és mostra com l’home lligat a aquesta terra dura i ordenada, estratificada per segles de cultura com és Catalunya. De tota la seva obra poètica s’han trobat tres goigs dedicats a la Puríssima Concepció, a Sant Eloi i a la Mare de Déu del Coll de les Savines, editats tots tres en forma de tríptic l’any 1978, amb motiu del seu retorn de l’exili a la seva estimada pàtria. Per patriotisme entra al camp de la política, ocupant el càrrec de Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya des de l’any 1931 al 1934 i el 1936 fins el mes d’octubre que s’exilià a França, fou íntim col·laborador de Francesc Macià. No estrenyeu la descripció d’aquests relats, però en el cas de Gassol, considero un acta de reconeixement a l’home que gràcies a la seva intervenció personal es van salvar de la destrucció les dues col·leccions de goigs mes importants de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya i La Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona.

Miquel Coll i Alentorn, Historiador contemporani. Fou un dels animadors de l’organització juvenil “Palestra” i compromès en la política catalana actuant com a dirigent de la Joventut d’Acció Catalana fins l’any 1932 que ingressà a la Unió Democràtica de Catalunya. En fou secretari general i membre del comitè de govern.

Membre actiu de l’Acadèmia de bones lletres de Barcelona. També es molt valuós el seu estudi que ha permès d’identificar al fals Bernat Boades amb Joan Roig i Jalpí, publicat a l’edició crítica dels “Feyts d’armes de Catalunya” obra important per l’historia de Blanes. La seva activitat com a conferenciant fou intensa i molt positiva. Fou adjunt de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Dedicà un especial atenció en l’estudi dels goigs, als que considerava com una mostra inapel·lable de que la llengua catalana era pròpia d’un país.

Els “Amics dels goigs” homenatjaren la seva tasca en la difusió dels goigs, amb l’edició d’uns goigs especial dedicats a la seva persona:

Pel que fa a la música, la majoria dels goigs és d’origen popular. I molta s’ha perdut perquè no es feia constar en els fulls impresos. Per aquesta raó en molts dels goigs, tot i estar dedicats a diferents devocions es canten amb la mateixa música. Les melodies son senzilles i acostumen a tenir un aire repetitiu però a la vegada àgil i alegra alhora.

Amb la influència sobre les arts, que va marcar l’època de la Renaixença, també va beneficiar la incorporació de boniques composicions musicals impreses en els goigs. Entre altres els músics i compositors cal destacar: Lluís Millet, Joan Llongueras, Joan M. Aragonès, Mn. Francesc Baldelló, Mn. Josep Maideu, Mn. Lluís Romeu, concretament alguns dels goigs de Blanes, han estat musicats per Mn. Esteve Andreu els de Sant Joan, Mn. Lluís Solà els de Santa Francesc, la Salut i Santa Teresa, Joaquim Parrilles els de l’Esperança i l’Antiga

La part ornamental característica pròpia dels goigs són la imatge a la qual son dedicats i l’orla que emmarca el text, el Corondell i les Orles. El boix o la Xilografia han estat els mitjans mes tradicionals com s’ha reproduït la imatge i els diferents ornaments. En el transcurs dels anys s’han usat altres tècniques, com la fotografia i el dibuix. Entre els artistes contemporanis que han sobre sortit a interpretar imatges i ornaments per als goigs podem esmentar: Josep Obiols, Ricard Vives i Sabaté, Josep M. Subirachs, Antoni Gelabert, etc.

IMPORTÀNCIA DE LA DONACIÓ A L’ARXIU MUNICIPAL DE LA COL.LECCIÓ DE GOIGS, DOCUMENTACIÓ I LLIBRES RELACIONATS AMB ELS GOIGS DE DOMÉNEC VALLS I COLL.

Breu comentari seguint l’ordre del mateix índex general de la Col·lecció:

Carpetes degudament ordenades de diferents col·leccions, de les que cal esmentar, les dedicades a: La Mare de Déu de Montserrat, amb un total d’uns 500 goigs diferents.

La Mare de Déu de Núria i del Roser.

Goigs d’advocacions concretes, ja que una de les funcions principals dels goigs és la petició del favor de Déu, per mals, malalties concretes. Per la sequera i les epidèmies adversitats principals que assotaven els nostres avantpassats. Sant Roc contra la pesta, a Blanes Santa Catarina,

Goigs amb advocacions de mes de 400 Verges amb noms, la majoria del seu lloc de veneració.

Santuaris Marians de comarques catalanes.

Goigs del Bisbat de Girona.

Goigs de la Catedral de Girona

Goigs del Arquebisbat de Barcelona

Goigs de Mallorca

Goigs del país Vasc

Goigs de Verges romàniques d’Andorra.

1350 Goigs estampats per Ricard Vives i Sabaté.

1300 Goigs “Col·lecció Septem gaudia”

Col·lecció iconogràfica de Montserrat, amb goigs de Mn. Cinto Verdaguer.

Goigs amb les “Càntigas” del Rei Alfons X el Savi.

Col·lecció de goigs de M.de D. Trobades.

Col·lecció amb un dels sants, corresponent a cada dia de l’any.

Col·lecció de goigs de la Catalunya nord ( Editats a Ceret)

Fulls de goigs de mes de 2000 Sants i Santes.

Col·lecció “Goigs de Blanes

Goigs dedicats, i col.leccions dedicades a devocions diverses.

Diferents col·leccions dedicades a devocions diverses

5 Reculls (dedicats per l’autor) de “Les belles estampes “xilografiques”. Per Ricard Vives i Sabaté

Documentació:

2 Volums “Goigs”, amb paper apergaminat de Joan Amades.

Els dos primers llibres editats sobre el goigs, de Joan Batlle.

1 Volum amb 562 Goigs de la diòcesi d’Elna Perpinyà, editat pel Centre Internacional de Música Popular – La Institució Musical Popular d’Europa Mediterrània i Association Départementale pour le Développement Musical des Pyrénées-Orientales.

Diferents publicacions, Conferències editades.

Llibrets varis.

100 Revistes publicades per l’Associació “Amics dels Goigs”.

De l’importància total de col·lecció es l’interès que ha despertat en diferents Arxius i Biblioteques i pel mateix Arxiu Diocesà de Girona, l’Arxiver Diocesà, insistia molt perquè la cedis al bisbat de Girona.

La quantitat total de goigs de la col·lecció es de 7000 fulls registrats i amb la seva corresponent fitxa, quedant uns 2000 pendents de catalogar.

Importància per l’Arxiu Municipal.

En la col·lecció hi ha un goig especial i quasi bé únic ( llegir fitxa) i comentar-lo amb la conversa del Abat de Montserrat.

Conclusió:

Colofó del Llibre “Els Goigs de Blanes”