JUNCEDA I RUYRA

Per finalitzar el tema sobre la persona i obra de Junceda es indispensable dedicar un record a dos personatges que han format un tàndem vinculat estretament a Blanes. Dos grans artistes que, per la seva senyalada personalitat, contribuïren profundament al prestigi cultural de la nostra vila arreu del país.

El seu temperament, d’una senzillesa i amabilitat extrema, va relacionar-los amb molts amics blanencs. Junceda entre el que més intimà fou amb Joaquim Ruyra i conseqüentment amb tots els que integraven el grup de Recull. Ruyra admirava el gran dibuixant i tan l’un com l’altre eren uns enamorats del mar, i aquest amor es plasmava en les reproduccions gràfiques d’en Junceda i en les descripcions meravelloses de Ruyra. Tots dos eren uns veritables poetes saturats de les belleses de Blanes.

Junceda sabia de memòria la majoria de les narracions i poesies de Ruyra. En molts dels seus dibuixos hi ha la influència ruyriana i la presència de Blanes és innombrable en les seves il·lustracions. L’amistat entre els dos artistes originà situacions curioses, com ara la cèlebre caricatura tantes vegades reproduïda, Junceda deia no es tracte d’una burla, es un retrat profund, descarnat de Ruyra, de com caminava per Blanes, interpretat amb tot l’afecte i estimació ja que el dibuixant sabia perfectament que el primer en somriure seria el mateix interessat.

Un dels llocs privilegiats de la tertúlia vespertina de Recull, principalment en els dies mes calorosos de l’estiu, era el magatzem i taller del mestre d’aixa Josep Vieta. Tots seien sobre els troncs d’arbres i caixons escampats arreu, però quan arribava Joaquim Ruyra apareixia com per art d’encantament una còmode poltrona. El que mes alegrava la conversa era en Joan Junceda, amb els seus acudits ja coneguts molts d’ells en els seus famosos dibuixos del Patufet. Un anècdota humorística la va provocar el mateix Ruyra quan va preguntar tot somrient al dibuixant com s’ho feia per produir tants acudits, tan en les seves converses com en totes les revistes que ell col·laborava. Junceda li va respondre: Quan Nostre Senyor a bon matí obre les seves mans inundant la terra amb la rosada, diu: “perquè totes les plantes floreixin i fructifiquin”. Després, agafa un bon grapat de blat perquè es multipliqui tot dient: “perquè els ocells alegrin els homes que estimen la natura”, i finalment, deixa caure uns quants acudits “perquè en Junceda pugi guanyar-se la vida”. Junceda i Ruyra participaven activament a la tertúlia i en la concepció del Recull, convertint-se en els seus principals animadors. Les reunions quasi bé tenien lloc diàriament a la llibreria de Salvador Cornellà, situada als baixos de Can Creus del carrer Ample. La tertúlia era esperada amb vertader entusiasme, convertint-se en un autèntic senat d’intel·lectuals, segons paraules del Dr. Josep Roig i Raventós, que era un dels que formava part del popular grup, juntament amb Emili Bitlloch, Joan Abril, Pasqual Boada, Vicenç Coma i Soley i uns quants jovenets, com els germans Puig i Llensa, Benet Ribas i Felix Andreu.

L’any 1923 s’organitzaren uns Jocs Florals, en els que Ruyra actuà de president honorari. L’organització del certamen refermà encara més l’amistat entre Junceda i Ruyra. Es en aquest entorn quan Ruyra, sota el pseudònim de “L’Avi”, manifesta el seu caràcter humorístic i entre ell i Junceda enceten la secció de Recull “Galeries de siluetes enigmàtiques”. L’escriptor hi retrata el seu amic Junceda, que també hi participa, tan en dibuixos com amb escrits, amb el pseudònim de “Medí”

Junceda treballà només per a edicions barcelonines, amb l’única excepció del dibuixos i escrits per Recull. Per ell era com un agraïment als seus companys i a la vegada una mostra del seu enamorament del mar i el paisatge de Blanes.

Domènec Valls i Coll