Recuperació comercial de Blanes a partir del segle XVI.

És precisament en el segle XVI quan Blanes assoleix el màxim desenvolupament en el camp de l’activitat marinera, floreix en força una indústria naval que canviaria per complert la fesomia i la vida de la població. La majoria dels vilatans vivien de la terra, de la pesca i una minoria eren petits artesans com terrisses, algun espardenyer i uns pocs que es dedicaven a la construcció de les humils cases d’aquella època.

Gràcies a la aparició de les primeres drassanes va obrir-se un nou camí on els blanencs varen poder solucionar la seva subsistència. Mestres d’aixa, fusters, calefactors, pintors, manyans, escultors per modular els mascarons i tot un seguit d’activitats que van arribar a ocupar a mes de 600 treballadors, quant Blanes no sobrepassava els 4000 habitants.

Malgrat les dificultats que va crear el parèntesis de la Guerra de Successió (1705-1716) per el comerç ja iniciat a Blanes, a les darreries del segle XVII va començar un període de prosperitat, que va afectar molt directament a la navegació i de retruc a l’activitat industrial naval blanenque. El comerç marítim a través dels diferents ports va continuar incrementar-se, no tan sols entre les poblacions catalanes, sinó amb els ports d’altres països mediterranis, i això va accelerar enormement el ressorgiment de les drassanes, i entre les més actives i conegudes a Catalunya hi destacaren precisament les de Blanes. Per la bellesa i qualitat de les seves naus s’escampà la seva fama arreu de la mediterrània i s’originà una contínua demanda, a vegades difícil de complimentar.

La construcció de vaixells velers es convertí en la principal activitat industrial de Blanes, tal com hem dit avanç, generant el major nombre d llocs de treball de la vila.

L’any 1726 va produir-se la fundació de la casa naviliera de Salvi Vila, pioner de la figura de l’armador, persona que es dedicava a la construcció i explotació de naus per el comerç marítim, i fins i tot contractava el capità i la tripulació. El mateix Salvi Vila en la seva joventut fou patró de cabotatge i els seus fills Salvi, Salvador, Josep i Ventura foren pilots de la marina mercant, és normal que d’una nissaga d’aquestes característiques sorgís la casa naviliera Vila.

La casa Vila fou la impulsora mes important en l’expansió de les drassanes de Blanes,

Una de les seves primeres comandes va ser la d’encarregar a les drassanes d’en Ramon Bagué la construcció d’una barca de mitjana de grans dimensions. El vaixell construït, amb un arqueig total de 1000 quintars, tenia un bastiment molt bonic i mariner, i la particularitat de tenir molta mànega, poc puntal i la proa molt llançada, era evident que a part de les seves característiques pròpies de les construccions d’aquella època, ja portava la marca i l’estil que els Bagué donaren a les seves embarcacions. La barca se li posà el nom de “Maria” i tenia per patró el mateix Salvi Vila, que també era el propietari de la barca, feia la ruta de Blanes a diferents ports de Galícia, carregava a la nostra platja tronc de polls, carbó, espardenyes i canyes. En el viatge de retorn embarcava farines i altres matèries pel consum de la població, ja que la major part del transport en aquella època es feia per via marítima

Consolidada la recuperació comercial i industrial naval, Blanes es converteix en el centre mes important de Catalunya en la construcció de naus i velers, les drassanes son les principal protagonistes.

Domènec Valls i Coll