Els tres Reis de l’Orient porten coses per a tota la gent.

A Catalunya des de temps immemorials se celebra la festa de ses Majestats els Reis Mags. A Blanes tenim constància que antigament hi havia el costum per part dels d’infants de posar una sabata al balcó o a la finestra. Aquesta tradició amb el temps es va anar perdent, essent substituïda per un plat, ja que era molt més adient per posar-hi dolços, que eren l’únic present que feien els Reis d’aquells temps, molt més austers que els d’avui. Segons Cortils i Vieta, la vigília de la festivitat dels Reis els infants de Blanes voltaven pels carrers en grups de tres en tres, tot portant una cadireta i cantaven: ”Cadireta enlaire – mocador a la mà – el rei i la reina – van a passejar”.

Aquesta cantarella infantil probablement era la resta d’alguna antiga representació que feia referència als reis, com ho demostra la formació en grups de tres infants simbolitzant els tres Reis, quedant una mica confós el significat de la cadireta que molts la identifiquen com el lloc reservat al nen Jesús. A Blanes, ja a finals del segle XVII, s’organitzava el dia abans una gran rebuda a ses Majestats, en la que muntats sobre formosos cavalls feien la seva entrada triomfal a la vila. Segons una notícia publicada l’any 1870 a “La Costa de Llevant”, la comitiva entrava des dels afores de la vila, com si davallessin del Montseny, per la part nord en el començament dels Massans on els esperava tota la mainada amb els seus fanalets. Reis i nens, acompanyats dels pares, germans grans i tota la família es dirigien a l‘Església Parroquial on es celebrava una cerimònia amb l’adoració de la imatge del nen Jesús per acabar a l’Ajuntament amb una solemne recepció que els hi oferia tot el consistori.

L’origen d’aquesta festa eminentment infantil de l’arribada dels Reis i els conseqüents obsequis que tan generosament reparteixen els Mags, ens ve transmesa pels nostres avantpassats i es fonamenta en una tradició molt antiga que relata com els tres Reis de l’Orient van restar molt satisfets i tan joiosos d’haver pogut adorar i contemplar l’infant Jesús, que, de retorn a llurs països, van repartir entre la gent que van trobar durant el curs del llarg camí tot allò que portaven en una mostra d’expansiva alegria. I en record d’aquesta joia, cada any es reprodueix llur gest generós i es prodiguen els presents portats pels Reis.

D’aquí arranca el costum que, el dia de la vigília de l’Epifania, els tres Reis portin joguines i obsequis a tota la gent i molt especialment als infants que són bons minyons i que no fan enfadar als seus pares. No se fins a quin punt podem considerar la certesa del fet exposat, però no deixa de tenir un aire de tendresa en uns moments que vivim voltats d’un materialisme tan accentuat.

La festa del Reis té un profund simbolisme religiós i a la vegada reafirma la nostra fe en ells, ens hi veig representats a nosaltres mateixos en un acte d’homenatge al nen Jesús amb el simbolisme de l’ofrena d’or, encens i mirra, reconeixent-lo com a Déu, com a Rei i com a home.

Joaquim Ruyra en la seva narració de una de les obres Disperses, “ Nits dels Reis”, publicada a “El Matí” a Barcelona el 5 de gener de 1930, ens fa viure amb el seu característic estil realista de quina manera els infants vivien la màgica nit “ Ja molts de dies abans els xavalets no ens ocupàvem d’altre cosa. En parlàvem a casa i amb els companys, escrivíem, dibuixant lletra per lletra tot mossegant-nos la llegua, llargues cartes a les celestials Majestats i confeccionàvem fanals de paper sobre mànecs de canya per sortir a rebre-les bon punt arribessin. En ésser a la tarda de l’esperada vigília no trobàvem ni donàvem repòs. A cap hora ja teníem por de fer tard”.

Blanes, fidel a les seves tradicions, ha mantingut en el transcurs dels anys la Cavalcada, com s’anomena avui dia l’arribada dels Reis, amb el màxim esplendor. La nit de reis ja forma part de la nostra història.

Llàstima que ens hem deixat envair per aquest Papá Noel dissenyat pels Americans i la Coca Cola, que no representa res, a part de la publicitat comercial. Fins fa poc temps havíem superat la presència d’aquest personatge, però l’influencia estrangera ens ha colat un nou element en les festes nadalenques, com si fos un turista especial de l’hivern..

Domènec Valls i Coll

.