De molt jove, Ruyra va estar delicat del cor i amb complicacions bronquials, que principalment en les temporades hivernals el perjudicaven molt, tot i això mai va abandonar els caliquenyos que contínuament fumava. Ell mateix en una breu frase definia el seu estat delicat dient que solia estar malalt “ des de que cau la fulla fins que es renovella”, cosa que l’impedia desenvolupar normalment la vida i la seva tasca literària.

Com a conseqüència del seu estat de salut, els metges l’aconsellaren passar les temporades hivernals en llocs d’un clima més càlid. Això comportà que de l’any 1901 fins el 1905 el matrimoni Ruyra residís a Santa Cruz de Tenerife on hi passava tot l’hivern. És precisament en “ L’Epistolari de Joaquim Ruyra” a cura de Lluïsa Julià i Capdevila, on hem trobat la informació que moltes obres literàries seves com “Marines i boscatges”, foren acabades durant l’època de la seva estada a Canàries. Es a través de les cartes, tan escrites per Ruyra com per els seus amics, on constatem l’estima envers l’escriptor per part d’eminents literats com Joan Maragall, Costa i Llovera, Víctor Català, Joan Junceda, Alcover, el seu primer editor Lluís Via i tants altres que ferien interminable la llista.

El seu primer viatge a Canàries, el va realitzar el novembre de 1901 en el vaixell “Ciudad de Cadiz”, i en aquesta singladura varen haver d’afrontar una forta tempesta. En una de les seves cartes Ruyra comenta a Joan Maragall el viatge efectuat entre el 17 i el 28 de novembre de 1904 i també explica part de la seva estada a l’Illa. Referent al clima li diu textualment “ El clima d’aquí dona la sensació que un experimenta en el nostre país a l’entrar, en un dia d’estiu, en una vaga de castanyers fresca i deliciosament humida”

La seva estada a Santa Cruz de Tenerife la compagina entre passejades i excursions pels contorns de l’illa i amb llargues estones de repòs, lectura i sobre tot escriptura. Entre les persones que freqüentava, en conèixer els seus dons poètics, sovintejaven les peticions de versos i en els cercles literaris la seva col·laboració era també molt estimada.

De la seva activitat literària en l’illa, tenim una mostra molt interessat en l’abundant correspondència existent i recopilada per Lluïsa Julià en “L’Epistolari de Joaquim Ruyra”. En una de les últimes cartes escrita des de Tenerife el mes de Febrer de 1905 al seu amic Joan Maragall, l’hi comentava “ Aquí, a Canàries, també han començat a demanar-me versos i no me n’he pogut excusar, Déu vulga que no s’hi aficionin…”

En una altra carta al mateix Maragall hi descriu l’Hotel on està instal·lat, cosa que ens confirma la adreça i el nom de ”Panasco” com el lloc de la seva residència a Tenerife, per cert actualment ja desaparegut. En la mateixa carta Ruyra fa una curiosa i sincera confessió de la forma com es desenvolupa la seva activitat literària en l’illa: “Ara faig prosa. Refonc un articlet vell, d’un xicot que per anar a parar arbret, surt d’amagat de casa seva a altes hores de nit. Hi ha impressions que m’agràdan ( tal volta per lo que tenen d’autobiogràfiques)”. Clara referència a “La Parada”, narració que publica l’any 1919 en la que conserva el mateix títol.

L’”Epistolari de Joaquim Ruyra” és una magnífica font d’informació per conèixer amb profunditat l’enorme personalitat del nostre escriptor, al mateix temps que queden paleses no solament la seva alçada literària, sinó que en moltes de les seves cartes es descobreix la seva humilitat i delicadesa quant consultat per algun amic escriptor, ha d’aconsellar o corregir frases o paraules en les quals, segons el seu criteri, no s’ajusten a les noves normes emanades per l’Institut d’Estudis Catalans.

Domènec Valls i Coll