L’AVI DE “RECULL”

Ja hem deixat ben clara l’estreta vinculació de Ruyra amb Blanes. principalment en la seva infantesa, i que bona part de la seva vida va quedar repartida entre Blanes i Barcelona. Però és indiscutible que va ser a la nostre població on Ruyra va manifestar els seus dons literaris amb intensitat, inspirant-se sobre tot en les nostres costums i en el meravellós paisatge de la nostra costa.

Durant molt de temps Ruyra fou força desconegut tan a Blanes com en el mon de les lletres, portava una vida tranquil·la i poc social, no freqüentava al Casino lloc de reunió i tertúlia de molts blanencs, i era poc amic d’assistir en les festes i actes públics. Les seves relacions mes intimes foren a través de la família quet Gelmà, Trinitat Oms i Ramon Ruyra mes conegut per l’Oncle Creus, d’aquí ve que el nostre escriptor se’l conegués vulgarment com en Quimet Creus.

Segons Coma i Soley una de les seves afeccions, a part de passejar i llegir molt, era la pesca, sovinteant la platja de Sant Francesc per plantar-hi les seves canyes hi esperar si picava algun peix. Precisament en aquestes passejades es trobaven uns quants amics ja coneguts de Barcelona com Junceda, Roig i Raventós o Ferràn Agulló, que juntament amb els de Blanes formaven una colla molt peculiar dintre el mon cultural de la vila.

La vida de l’escriptor va fer un canvi radical a partir dels anys 1918 i 1919, quant el seu amic Salvador Cornellà va obrir una modesta llibreria, en els baixos de la casa Pairal de JoaquimRuyra, a can Creus, que avui encara es conserva en el carrer Ample. En aquest local va instal·lar-hi la redacció del setmanari “Recull”, que el 12 de juny de 1920 treia a la llum el seu primer exemplar amb el nom de “Recull d’Or”. Ruyra hi anava a passar moltes estones, coincidint amb els amics blanencs de sempre, juntament amb els estiuejants de Barcelona com el dibuixant Junceda gran amic seu, el metge i escriptor Josep Roig i Raventós, Josep Alemany i Borràs, Ferràn Agulló, en Coma i Soley i molt aviat si afegiren una colla de joves entre els qui havia els germans Francesc i Pere Puig i Llensa, Mossèn Agustí Andreu, Fèlix Andreu, Benet Ribas, Joan Abril, Josep Mestres i el mateix Salvador Cornellá.

De tot aquest grup es va formar el cos de redacció d’una de les revistes catalanes mes veteranes de tot Catalunya com es el “RECULL”

Les tertúlies de Recull es varen convertir en un autèntic bàlsam de tranquil·litat per Ruyra, doncs estava passant uns moments força complicats en les seves propietats i contrarietats familiars. Escrivia petites narracions i poesies per al setmanari, corregia proves i finalment feia de compaginador.

El mestre Ruyra la majoria seus treballs publicats a la Revista “RECULL” els signava amb el pseudònim “L’Avi”, d’aquí ve que tots els seus companys de redacció com la majoria dels seus amics el nomenessin com “L’Avi de Recull”.

En Pere Puig i Llensa m’havia explicat personalment, com transcorrien aquelles tertúlies i de la magistral manera que Ruyra els orientava en el domini del català, destacava principalment la fluides del seu llenguatge que donava gust escoltar i encara més seguir la seva amena conversa. Ruyra apart de l’aparenci seriosa i descuidada de la seva persona, amb deia en Pere, que tenia un sentit finíssim de l’humor, cosa que es pot comprovar en moltes de les seves narracions.

Es una llàstima que l’important col·laboració de Ruyra en el RECULL, no figuri en l’edició de les Obres completes seves, doncs fullejant les composicions que durant molts anys Ruyra va escriure a la Revista, om es dona compte que el seu contingut forma part d’una època molt important i desconeguda en la seva vida literària i molt especialment important per la mateixa història de Blanes. Crec que aprofitant aquest any dedicat a la seva persona i obra, seria molt positiva la publicació dels seus diversos escrits publicats en l’esmentada Revista.

El perquè Ruyra signava els seus escrits en la Revista RECULL amb el pseudònim de “L’Avi” es purament sentimental i d’estima envers els seus companys de redacció, ell mateix ho justifica en la seva “CARTA OBERTA als meus nets del Casal de RECULL”, una extensa poesia publicada en la mateixa Revista del 10 de novembre de 1929 i de la que extrèiem l’última estrofa:

D’aquest manament

no aparteu mai l’ull;

Tingueu-lo present

en dictar “RECULL”;

no hi feu mai embull.

Així vostre llavi

tindrà aquell dir savi

que atrau i enamora,

i sereu tothora

beneïts de

L’AVI

Domènec Valls i Coll

Advertisements