El proper dia 3 de desembre d’enguany, festivitat de Sant Francesc Xavier, un dels sants mes universals, es commemora el cinquè centenari del seu naixement.

Blanes li té erigida ja fa mes de 300 anys una ermita en un dels llocs mes bonics de la nostra costa, l’entorn de la platja de “Cala Bona”, mostra evident de la devoció popular al seu patró d’uns pescadors blanencs dedicats a la pesca de l’almadrava.

Un altre fet prou clar de la devoció a Sant Francesc Xavier del poble de Blanes el trobem en l’Arxiu Municipal, en un document del període comprés entre els anys 1674-1691, on hi apareix el següent text: “Lo vot fet de la festa del gloriós pare Sant Francesc, per unes malalties o morts molt graves que hi hagué en la present vila en lo any 1637…..”.

Podria continuar una llarga descripció de la importància d’aquest Sant en la història de Blanes corresponent al segle XVII, però no es aquesta la meva intenció, em preocupa molt més la situació problemàtica, no tan sols de la devoció del Sant, sinó de la conservació de la mateixa ermita, actualment en un estat llastimós.

Curiosament el procés de deteriorament de l’esmentada ermita ja era evident ara fa cent anys pel nostre patrici Joan Ribas i Carreras, demostrat en una de estrofes de la seva poesia “L’Aplec de L’Amor” on se’n lamentava quan en evocar diferents detalls de la festa, en fer esment de l’estat de l’ermita escrivia literalment:

Ja la capelleta surt

de Sant Fransesch. ¡Sort ingrata

que no puga repicar

son cloquer sense campana,

y sa nau que va cayent

no puga acullí a quins passan

ab desitj de pregar

y ab fonda tristesa a l’ànima.

¡On capelleta del Sant,

patró de l’alegre platja!

Qui’t retorni l’esplendor

Farà obra ben preuhada.

Com podem comprovar els problemes de conservació de l’ermita ja venen de lluny. Durant el pregó d’aquesta última festa major, en la commemoració del Centenari del Centre Catòlic, vaig parlar del nostre patrici blanenc Joan Ribas i Carreras, també se’n feia referència en el mateix programa de l’Ajuntament i molt particularment en l’Aplec de l’Amor. Potser seria el moment d’homenatjar a tan il·lustre blanenc restaurant definitivament l’ermita de Sant Francesc i retornant-li el seu esplendor.

Em consta l’existència dins les diferents associacions i activitats parroquials, d’un grup o patronat destinat d’una manera concreta a les activitats i conservació de totes les ermites de Blanes, per cert efectiva en totes, menys en la de Sant Francesc.

Es necessària i urgent una actuació ràpida si volem conservar una obra tan significativa dels nostres avantpassats, el poble ho desitja i ajudarà a la seva reconstrucció, perquè forma part del nostre patrimoni i molt significativa en l’historia que ha forjat la personalitat tan característica del Blanes d’avui.

Domènec Valls i Coll

Advertisements